El crepuscle amb els darrers rajos de llum del dia entra al teatre. Entre la foscor i els colors rogencs, ataronjats i blaus, aniran apareixent grills i melodies clàssiques que donaran la benvinguda a la nit. Els estels ens picaran l’ullet i les llums càlides de les llars s’obriran, mentre els més menuts de casa, a ritme d’una subtil melodia, tancaran els ulls entrant en un son dolç i profund. És en aquest moment quan arriba “Madame Lumière”. Aquesta s’encarregarà de donar vida als somnis al llarg de tota la nit: somnis en mars profunds, somnis d’infantesa, somnis en carpes de circ… i fins i tot a algun malson.

La nit envoltada d’un espai sonor i d’una delicada banda sonora interpretada amb una exquisida excel·lència, arribarà a l’albada, l’hora de despertar i gaudir del record dels somnis viscuts durant aquesta bonica nit.